(0)

Lei Filhas de Sion : (roman en occitan)

Livre numérique


Pèire de Bovila d’Avinhonet nasquèt l’an de la mòrt dau còmte Ramon lo seisen. Ne’n servèt pasmens un remembre de l’enfança, l’imatge escrincelat dins sa memòria de la Bòna Frema dau peu saur. Eu auriá vougut levar l’espasa per l’aparar, mai l’espasa embrutís tot, lo borrèu tant coma la victima. La nuech de l’Ascension de 1244, participèt au chaple deis inquisitors d’Avinhonet. Un espèr fòl, lèu amorçat : “Se cresiam, qu’après, lo país seriá liberat.” Pèire fugiguèt en Lombardia onte faguèt flòri dins lo comèrci dei telas, e de temps en quora se fasiá passaire per ajudar lei sieus a escapar a l’inquisicion e venir s’instalar de l’autre costat deis Aups. Mai après la casuda de Cremòne, lo Montsegur lombard, i aguèt plus ges de refugi de per lo monde. S’entornèt au país, e dins lei càrcers de Tolosa l’inquisicion forcèt sa memòria. Diguèt ren pasmens de la Dòna de Montlodier e de sa filha que l’avián recaptat dins un luòc oblidat dau Carladès, perdut entre rius, bòscs e combèlas. Dins lei sègles venents, sota una fòrma ò una autra, cada còp que tornava a Montlodier per sonhar sei nafraduras, la joina frema èra sempre aquí que semblava de l’esperar, tala la filha de Sion dau profèta Isaï. Amb ela, coneisserà la fin de Dieu, un rei de drech divin siguè decapitat, e l’umila descasença d’un òme dei temps novèus; lo generau e còmte d’Empèri Joan Baptista Milhaud a Orlhac lo jorn de la Sant Urban de 1832. L’arma dau Pèire barrutla encara entre lei vòutas dau temps, jamai aconsolada.

Joan-Claudi Puech, nasquèt a Orlhac en 1962. A passat son enfança dins la bastida familhala, dins un ròde dau Cantal que li dison lo Carladès, aqueu pichòt comtat que per maridatge de Dolça de Carlat e de Provença passèt a l’ostau de Barcelona. Faguèt puei lo licèu a Rodès, e s’enanèt viure a Tolosa, aquí rescontrèt aquesta qu’anava venir sa molher. La seguiguèt au sieu en Provença. Ara, resta dins lo país d’Ate. A ja publicat un roman “Una pèira e un tamborin”. Entre Carladès, Roèrgue, Tolosan, Pirenèus, Provença e Aups, tèn la consciença fonsa d’una meteissa identitat, e la sentida d’una nafradura secrèta que legís dins lo país dempuei qu’es drollet e que de lònga assaja de li botar mòts.